Conferències complementàries del Simpòsium Internacional sobre la portalada de Ripoll / Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès



Ripoll : Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2013
262 p. : il. ; 22 cm
Núm. monogràfic que recull les conferències de les set jornades organitzades pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès i realitzades entre l'abril i el novembre de 2013 a Ripoll. Conté: La Vall de Ripoll, una cruïlla de camins pirinencs al llarg dels primers segles medievals / Víctor Hurtado i Cuevas -- La Vall de Ribes del segle VIII al segle XII / Miquel Sitjar i Serra -- La Pagesia de l'Alta Edat Mitjana : transformacions del poblament rural entre l'antiguitat tardana i la feudalisme / Ramon Martí i Castelló -- El Monestir de Sant Joan de les Abadesses fins el segle XII / Joan Ferrer -- El Poder polític i judicial al Ripollès (segles IX-XII) / Antoni M. Udina i Abelló -- El Monestir de Sant Pere de Camprodon / Antoni Pladevall i Font -- Les Comunitats jueves del Ripollès : de la itinerància dels primers temps a la destacada comunitat de Camprodon (segles XIII-XIV) / Silvia Planas -- Els Trobadors al Ripollès (segles XII-XVI) / Antoni Llagostera Fernández -- L'Espai arquitectònic i la seva funció : les portes a l'esglèsia monàstica de Santa Maria de Ripoll i la seva funció funerària als segles IX-XII / Concepció Peig Ginebreda -- La Portalada de Ripoll, candidata a Patrimoni Mundial / M. Carme Polo -- El Taller de Ripoll i el romànic al Ripollès / Jordi Camps i Sòria -- El Monestir de Santa Maria de Ripoll i la seva àrea d'influència (segles IX-XIII) / Jordi Colomer i Salomó.

Manuscrits de Ripoll, Scriptorium i la seva biblioteca / Gemma Puigvert i Planagumà
Puigvert i Planagumà, Gemma


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 261-262 (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
En el moment de tancar l'edició d'aquests Annals 2011-2012 només s'ha pogut incloure el resum del treball i la nota biobibliogràfica. Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

L'objectiu de la conferència és presentar el monestir de Santa Maria de Ripoll com a bressol de cultura i gran centre d'estudis de les quatre arts liberals que integren el quadrívium. L'exposició començarà fent un repàs als primers temps d'aquest centre monàstic, a partir de la fundació a càrrec dels comtes Guifré i Guinedilda, i continuarà amb l'anàlisi de les personalitats de cadascun dels abats que van anar contribuint a l'enriquiment de la biblioteca i que feren possible l'època daurada de l'abat Oliba. Es destacarà, especialment, la presència de Gerbert d'Orlhac, el futur papa Silvestre II, a Ripoll i també a Vic, durant els anys 967-970 i, finalment, es farà una descripció i anàlisi dels manuscrits més destacats amb què compta el centre durant l'alta edat mitjana.

El monestir de Santa Maria de Ripoll i la seva àrea d'influència (segles IX-XIII) / Jordi Colomer i Salomó
Colomer i Salomó, Jordi


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 217-260 : il. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Bibliografia. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.

Intent de cercar els orígens i les transformacions de la Vall de Ripoll, coneguda com a pago Tramuntanus o comtat de Ripoll. En primer terme se cerquen les notícies i/o hipòtesis d'èpoques anteriors, com el món visigòtic i el món islàmic. Més tard, en època carolíngia, veiem com influïren en l'organització del territori la memòria dels límits antics d'aquesta "Vall", la història i pes del nou monestir de Santa Maria de Ripoll, la formació de les parròquies i la seva dependència envers el monestir, i la variació de la funció dels antics i nous castells. Tot seguit ens endinsem en les transformacions del món altmedieval-baixmedieval amb l'increment demogràfic, el procés cap a la feudalització amb l'aplicació gradual dels mals usos, l'evolució de l'economia i del comerç i les batllies de sac. De mica en mica, la societat requereix noves estructures per intentar contrarestar el sistema feudal i la seva arbitrarietat; d'aquesta manera es formalitzaran les vegueries, les universitats-consolats i les cartes de franquesa. Per acabar, com a curiositats, es plantegen dues hipòtesis: una de cronològica sobre la relació de les pintures perdudes de Sant Cristòfol de Campdevànol amb la portalada pintada, i una altra de formal sobre un fragment de la Jerusalem celestial de la portalada en pedra que podria haver agafat de model el mateix monestir del segle XII amb el seu corresponent porxo. .

El Taller de Ripoll i el romànic al Ripollès / Jordi Camps i Sòria ; Museu Nacional d'Art de Catalunya : MNAC
Camps i Sòria, Jordi


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 205-215 : il. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Bibliografia. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.

La història dels tallers de Ripoll i dels conjunts romànics del seu entorn, que actualment agrupem a grans trets sota els límits de la comarca del Ripollès, ofereix un ampli panorama determinat, en gran part, per la poderosa irradiació del monestir de Santa Maria. I des dels inicis del segle XI, en època d'Oliba, fins avançat el segle XIII, mostra una acció pràcticament ininterrompuda que abasta tant les grans obres d'escultura pètria com els objectes de mobiliari litúrgic, les imatges i altres camps de l'ornamentació arquitectònica. Tot i això, hi ha alguns conjunts o produccions de la comarca que, com en el cas de Sant Joan de les Abadesses, obeeixen a altres factors, sistemes de relacions i influències .

La portalada de Ripoll, candidata a Patrimoni mundial / M. Carme Polo
Polo i Vives, M. Carme


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 191-204 (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Notes. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.

Existeixen llocs al món d'un valor tan extraordinari que no són solament importants per a cada país en particular, sinó per a la mateixa humanitat. I per aquest motiu la UNESCO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura ha fet una selecció dels més representatius, que ha anomenat Llista del Patrimoni Mundial. Va ser a començament dels anys setanta quan la protecció de les grans obres de la cultura i la de la natura va adquirir una dimensió internacional. La UNESCO acabava de llançar una campanya internacional per a salvar els monuments de Núbia, a Egipte, de ser inundats amb la construcció de la presa d'Assuan. L'any 1972 aquesta organització va crear la Convenció del Patrimoni Mundial, amb l'objectiu de protegir els béns que es poden considerar que tenen un valor excepcional universal, i per tal d'identificar-los va establir la Llista del Patrimoni Mundial. Cada país demana a la UNESCO d'incloure aquells llocs que considera únics i molt especials per a tota la Humanitat. Ara, Ripoll i Catalunya han encetat el camí que ha de dur la portalada de Ripoll a ser considerada un Patrimoni Mundial. El camí serà llarg i difícil, ja que caldrà demostrar que la portalada és universal i excepcional. I a més, també que és autèntica, malgrat les agressions i danys que ha patit. Tenim arguments per defensar la candidatura de la Portalada com a Patrimoni Mundial: - La portada del monestir de Ripoll constitueix un testimoni únic d'una tradició cultural que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XI fins a mitjan segle XIII, l'art romànic, i que a Espanya va entrar per Catalunya. El monestir de Ripoll és un referent excepcional com a primera obra romànica que es bastia a la península. - A la portada es troba el programa iconogràfic més complet de l'època i, a més d'aportar un testimoni únic d'aquells segles d'esplendor de l'art romànic, el conjunt de la portada mostra un model triomfal tal i com es presenta en els arcs de triomf de l'antiguitat, que de ben segur es van transmetre mitjançant les miniatures carolíngies. - Ripoll, amb l'antic monestir i l'església abacial de Santa Maria, on està ubicada la portada romànica, constitueixen un testimoni excepcional d'un intercanvi d'influències considerable durant l'època medieval, quan l'art romànic s'estenia per Europa .

L'espai arquitectònic i la seva funció : les portes a l'església monàstica de Santa Maria de Ripoll i la seva funció als segles IX-XII / Dra. Concepció Peig Ginabreda
Peig i Ginabreda, Concepció


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 137-189 : il. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Notes. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.

L'objectiu del nostre estudi és presentar una anàlisi sobre les portes del temple monàstic de Santa Maria de Ripoll des de la perspectiva espacial, arquitectònica i funcional al llarg dels segles IX-XII. L'estudi se centrarà preferentment a definir l'ús de les portes com a referent definidor d'espais dedicats a enterraments privilegiats, i que, com a tals, varen aixoplugar el panteó comtal a Ripoll durant els segles esmentats. L'estudi desenvolupa dos aspectes: 1. L'espai arquitectònic i la seva funció: les portes de Santa Maria de Ripoll i el seu significat com a "lloc" (....) 2. Les portes del temple de Santa Maria i el panteó comtal al llarg dels segles IX-XII.

Els trobadors al Ripollès (segles XII-XVI) / Antoni Llagostera Fernández
Llagostera i Fernández, Antoni


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 115-135 : il. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Notes. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.

Quan parlem de trobadors del Ripollès, al Ripollès o relacionats amb el Ripollès, ens enfrontem a un tema que pot semblar exòtic, però no gens anecdòtic. El fenomen dels trobadors occitans dels segles XI-XIV és un fet de llarga durada, que abasta un ampli espai de la cultura europea, amb connexions amb altres fenòmens culturals i literaris de les llengües llatines (cançons de gesta, poesia mística, kharja, minnesang, goliards.). No és aquest un aspecte anecdòtic, ja que forma part d'una relació cultural de molt més abast i potència. És un element més que relaciona el Ripollès i Ripoll amb la cultura occitana, que no té sols poesia trobadoresca, sinó també un desenvolupament arquitectònic i artístic, escultòric, que hi està molt relacionat. El fet que existeixi una poesia trobadoresca ripollesa ens ajuda a confegir el paisatge cultural del segles XII i XIII, quan es construeix la portada romànica de Ripoll i l'ala romànica del claustre, per exemple, i és dóna l'explosió de l'arquitectura i escultura romànica i de l'escola de Ripoll. No és casual tampoc que s'hagi relacionat tantes vegades la planta arquitectònica de l'església monàstica de Sant Joan de les Abadesses amb el món provençal, o que s'esmentin, en relació amb la portada romànica de Ripoll, els exemples de les portes de Sant Serni de Tolosa, o les portades romàniques de Sant Tròfim d'Arle, Sant Gil de Gard o Conques, llocs tots ells situats en el món de la literatura trobadoresca occitana.

Les comunitats jueves del Ripollès : de la itinerància dels primers temps a la destacada comunitat de Camprodon (segles XIII-XIV) / Sílvia Planas i Marcé
Planas i Marcé, Sílvia


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 107-114 (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autora. Resums en català i anglès.

El Ripollès, gràcies a la seva situació geogràfica estratègica i a la proximitat amb les rutes de comerç i de transmissió cultural del Mediterrani occidental, ha estat des de sempre una terra d'acollida i de recepció de moltes i diferents cultures. Aquestes, amb el temps, han anat configurant la diversitat que avui suposa una de les grans riqueses del nostre país. Diversitat que ve donada per les diferents maneres de viure i de mirar la vida, però també de creure, de sentir, de parlar i de manifestar l'adscripció a unes tradicions ancestrals transmeses al llarg de moltes generacions. Durant l'Edat Mitjana, aquesta diversitat cultural va estar representada sobre tot per la presència de poblacions jueves, establertes -i sovint barrejades en molts aspectes- a l'entorn d'algunes viles i ciutats de la comarca. Concretament, en podem detectar la presència a la mateixa capital de la comarca, Ripoll, on s'hi documenten persones i famílies jueves en moments concrets, vivint a la vila o fent-hi estada per motius econòmics i comercials (fires, mercats, operacions de crèdit), i també, en major nombre i major incidència en la vida quotidiana i en les diferents activitats de la vila, a Camprodon, on s'hi documenta una comunitat establerta des de mitjan segle XIII, que comptava amb una estructura organitzativa estable i amb uns espais propis on desenvolupar i manifestar la seva pràctica cultural i cultual: una sinagoga.

El Monestir de Sant Pere de Camprodon / Antoni Pladevall i Font
Pladevall i Font, Antoni


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 85-105 : il. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Bibliografia. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

El text d'aquesta exposició es basarà sobre dos temes, l'origen i primers temps del monestir de Sant Pere de Camprodon i la creació d'una o dues divisions civils o territorials, les vegueries de la Ral i de Camprodon. Tot això té com a marc un petit sector pirinenc i l'espai de temps que va de mitjan segle x fins a finals del segle XIII, pel que fa al monestir, i uns pocs anys de la meitat del segle XIIIper a l'origen de les vegueries; temes que, tot i semblar aparentment ben diferenciats, estan ben relacionats un amb l'altre. El monestir de Camprodon és el que completa la trilogia dels grans monestirs ripollesos, que es tractaran dins d'aquest cicle de conferències. A desgrat de les grans diferències entre ells, tots tres es troben agermanats pel contacte amb el riu Ter; entre ells hi hagué també concomitàncies històriques en alguns moments del seu passat i tots tres estigueren protegits i sobretot condicionats per uns mateixos comtes als quals degueren el seu origen.

El poder polític i judicial al Ripollès (segles IX-XII) / Antoni M. Udina i Abelló
Udina i Abelló, Antoni Maria


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 81-84 (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
En el moment de tancar l'edició d'aquests Annals 2011-2012 només s'ha pogut incloure el resum del treball i la nota biobibliogràfica. Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

Cal partir del context històric-geogràfic de la comarca. Al segle ix el Ripollès forma part políticament del comtat d'Osona, divisió administrativa de l'imperi carolingi, primer, i del regne franc més tard. Però a finals del segle x aquesta situació variarà amb la independència de fet dels comtats catalans respecte als francs. El que cal tenir en compte és que en el període esmentat es produeixen a l'occident medieval un conjunt de transformacions polítiques, jurídiques i socioeconòmiques molt importants, i definitives per a la consolidació d'un nou sistema de relacions a tots nivells: el feudalisme. En aquests quatre segles, i pel que fa als comtats catalans, cal diferenciar clarament dos períodes: un primer que comprendria els segles IX - X i un segon des dels inicis del segle XI i el segle XII. En el primer període trobarem la confluència dels inicis del feudalisme amb el procés d'independència. El conegut afer de la correspondència entre Borrell II i el rei Hug Capet l'any 987 mostrant-se reticent davant de la petició d'ajut que li formulà el comte s'ha considerat pels historiadors com la independència de fet dels comtats catalans del poder franc. Pel que fa a l'administració de justícia es caracteritzà en aquest primer període per una estructura força perfeccionada derivada de l'aplicació del dret visigòtic en els judicis. La influència de la llei visigòtica esmentada és ben evident en el procés judicial. El segon període al qual ens hem referit es caracteritzà per dos trets fonamentals: la independència de fet respecte dels reis francs i l'inici i consolidació del feudalisme. El tret més significatiu des del punt de vista polític és un clar afebliment del poder comtal en benefici dels senyors feudals. Cal destacar en aquest procés transformador la figura del comte Ramon Berenguer I, que aconseguirà, servint-se del feudalisme, un cert control de la noblesa a través d'una sèrie de pactes o convinences, i posarà les bases de la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta de comtes. Tot això redundarà en benefici del procés de formació nacional de Catalunya que es pot considerar establert a mitjan segle XII amb dos fets definitius: la unió amb Aragó i la conquesta de l'anomenada Catalunya Nova. Aquesta transformació del poder polític en aquest segon període es pot veure també en el poder judicial. Bona part de les atribucions sobre l'administració de justícia que tenia el comte en els segles IX i X van a parar als senyors feudals. Els inicis del poder polític al Ripollès es remunten a l'organització que l'emperador Lluís I encarregà al comte Borrell I i que féu a través dels castells. Una altra fita essencial fou el paper jugat pel comte Guifré el Pelós en l'estructuració territorial, en la qual destaca la fundació del monestir de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. La figura de l'abat i bisbe Oliba fou important per la convocatòria de l'assemblea de Pau i Treva l'any 1027.

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses fins als segle XII / Joan Ferrer
Ferrer, Joan


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 67-80 (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

El monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel comte Guifré I al darrer terç del segle ix, va ser un element clau per a l'organització del territori de la Catalunya Vella. El govern de les abadesses, fins a principis del segle XI, es va caracteritzar per l'increment constant de les propietats i béns del cenobi, la qual cosa va afavorir els nombrosos intents per a desestabilitzar aquesta institució. Després de l'expulsió de la comunitat femenina, el monestir va ser protagonista de les intromissions en el seu govern del poder laic, de les poderoses abadies provençals i de les reestructuracions episcopals dutes a terme en el decurs del segle XI i principis del segle següent. L'abat Ricard de Sant Víctor de Marsella i els comtes de Besalú exemplifiquen a la perfecció la conjunció dels respectius interessos espirituals i materials per assolir i augmentar les quotes de poder davant dels seus opositors. Finalment, després de més d'un segle d'intromissions, d'expulsions i de restabliments, el monestir de Sant Joan assoleix la pau institucional necessària per esdevenir un referent del monaquisme català medieval.

La pagesia de l'Alta Edat Mitjana : transformacions del poblament rural entre l'antiguetat tardana i la feudalitat / Ramon Martí i Castelló
Martí i Castelló, Ramon


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 24-65 : il. map. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Bibliografia i notes. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

Amb la concurrència dels registres arqueològic i documental, la nostra aportació pretén caracteritzar sumàriament les transformacions que afecten les explotacions agropecuàries de l'Alta Edat Mitjana a Catalunya entre els segles V - XI. En un marc històric i geogràfic molt general i diversificat com aquest, malgrat tot detectem pautes comunes en les seves activitats econòmiques i en la seva organització social, en correspondència amb les disposicions i amb la normativa jurídica del seu temps. Així s'observa durant l'antiguitat tardana, que comença amb canvis profunds en l'organització de la producció als assentaments rurals, mentre persistien antigues formes de dominació, com ara la que l'esclavatge representa. Tot i que el primer Estat islàmic encara revitalitzà el model d'organització precedent, construït sobre el domini de terres i persones, el propi segle VIII es perfila, en canvi, com un punt d'inflexió, durant el qual les anteriors explotacions s'abandonen o es transformen. Les noves societats sorgides d'aquesta desfeta presenten un perfil marcadament territorial i teocràtic, integrador de pagesos i senyors en l'àmbit local i on les esglésies, al capdavall, esdevenen pols econòmics i vehicles fiscalitzadors, capaços de reintroduir els impostos genèrics en l'àmbit rural, on predominen les explotacions familiars disperses. .

La Vall de Ribes del segle VIII al segle XII / Miquel Sitjar i Serra
Sitjar i Serra, Miquel


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 15-23 (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Notes. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

Aquest treball pretén descriure el context econòmic, social i cultural de la Vall de Ribes en el període temporal en el qual es produeix el naixement d'un nou país que es passarà a anomenar Catalunya, la vitalitat i creativitat inicial del qual s'exemplifiquen plenament amb un producte tan acabat i admirable com és la portada del monestir de Ripoll. Del segle X al segle XII la Vall de Ribes deixà de ser anomenada Petraria, denominació potser procedent d'èpoques romanes o visigòtiques. Així s'inicià tot un canvi intens i una forta feudalització protagonitzada pels poders monàstics, i posteriorment per la família de funcionaris reials, els Ribes, que des del seu castell intentaren guanyar patrimoni i poder a costa dels antics drets dels habitants de la vall.

La Vall de Ripoll, una cruïlla de camins pirinencs al llarg dels primers segles medievals / Víctor Hurtado i Cuevas
Hurtado Cuevas, Víctor


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 7-14 : il. map. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

A priori, res no impossibilitava la creació d'un comtat altmedieval articulat al voltant de la vall de Ripoll. Del segle VIII a l'inici del XII diverses possibilitats es presentaren, però cap no arribà a crear una entitat autònoma pròpia ni tan sols a mantenir una certa unió territorial. Al llarg de prop de quatre segles es produí un moviment basculant entre la centralitat de la vall de Ripoll i el desplaçament centrífug de les valls contigües.